Reflexió · Psicologia · Vida digital
El valor de la sensibilitat en un món hiperconnectat
Crònica a dues veus
Entre allò que es percep, allò que es processa i allò que queda sense dir, la sensibilitat pot esdevenir una forma subtil d’intel·ligència.
Veu interior
Algunes tardes, quan acabo de treballar, agafo el metro per tornar a casa. A l’andana, la gent espera amb impaciència. Els rostres cansats després d’una llarga jornada de treball deixen entreveure un cert malestar. Alguns miren el telèfon. D’altres mantenen la mirada fixa en el túnel fosc per on arribarà el tren. L’aire és dens, metàl·lic, i fa aquella olor característica dels subterranis que sempre em posa melancòlica.
Veu interior
Quan el metro s’acosta, primer arriba el soroll llunyà dels rails. En aquell moment, gairebé tothom es mou per estar una mica més a prop de la línia groga. Quan s’obren les portes, la gent s’hi aboca amb presses, sense respectar els del voltant. A les cares s’hi dibuixa una impaciència continguda. Jo acostumo a esperar uns segons, fins que tot això ha passat. Quan entro al vagó, m’assec al costat de la senyora gran del darrere. Té una mirada càlida, gairebé maternal, i la seva presència em tranquil·litza. Al meu voltant, tothom ha tornat a les pantalles. Pocs parlen i l’ambient és fred i distant. De cop, un fil de tristesa interromp els meus pensaments
Perspectiva psicológica
Hi ha persones processen la informació social i sensorial amb més intensitat. Poden captar petits gestos, canvis en el to de veu, tensió facial, distàncies, ritmes i matisos de l’entorn amb una precisió especial. Aquesta sensibilitat perceptiva no és debilitat ni exageració.
Perspectiva psicológica
Quan aquesta manera de percebre coincideix amb entorns molt carregats d’estímuls, la sobrecàrrega sensorial i emocional pot sorgir amb més facilitat. Sovint és difícil gestionar la suma de soroll, moviment, informació i tensió ambiental. Si aquesta activació es manté, aquestes persones poden necessitar reduir els estímuls i limitar durant un temps el contacte amb l’entorn. Aïllar-se en aquests moments no és un signe de manca d’habilitats socials. De vegades és, simplement, una manera de recuperar calma i equilibri.
Veu interior
Arribo a casa quan ja és fosc. El carrer encara és ple de gent i soroll, però dins l’edifici trobo tranquil.litat. Quan obro la porta de l’apartament, m’acull aquella quietud pròpia de les llars on viu una sola persona. Deixo les claus sobre la taula i encenc els llums. M’agrada que l’espai quedi ben il·luminat.
Veu interior
Des de la finestra de la sala d’estar, observo els pisos il·luminats del davant. La llum blavosa de les pantalles omple les habitacions. Algú sopa mirant el telèfon; d’altres passen d’un canal de televisió a un altre sense parar-hi atenció. La ciutat continua connectada, activa, plena de missatges que circulen a totes hores.
Perspectiva psicológica
Mai no havíem disposat de tantes formes de comunicar-nos i, malgrat això, la solitud emocional continua sent una experiència freqüent. En les persones amb alta sensibilitat, aquesta vivència pot ser més intensa, especialment quan existeix una necessitat més gran de connexió profunda i de sintonia emocional.
Perspectiva psicológica
La manca de contacte directe redueix alguns dels senyals no verbals que contribueixen a generar proximitat emocional, com la mirada, el to de veu, l’expressió facial, el tacte o, simplement, la presència física de l’altre. Si aquests elements tenen un pes important en la manera de relacionar-se, la comunicació pot resultar emocionalment menys completa i afavorir una sensació de distància o solitud, fins i tot quan el contacte és freqüent.
Veu interior
Me’n vaig a dormir quan falten deu minuts per les onze. A l’habitació fosca, s’escola un fil de llum que dibuixa formes geomètriques al sostre. Les segueixo amb la mirada fins que les parpelles em pesen massa. Per a mi, el dia s’acaba aquí.
Veu interior
A fora, però, la ciutat continua viva amb el seu brogit constant. Motors que no s’aturen, música alta i estrident que surt dels locals nocturns, rètols lluminosos que parpellegen i esquincen la foscor amb tons violetes i fúcsies. Una vida, en un món estrany, indiferent a aquest NO_RES que ara m’envolta.